La Unió Esportiva de Calonge es va fundar com a entitat l’any 1962, i es va federar l’any 1963, gràcies a l’entusiasme dels germans Molla i de Lluis Napoleo. L´’uniforme del club és el de pantalo vermell i jersei amb ratlles verdes i roges verticals.
La història de la Unió Esportiva de Calonge se centra en la gran afició pel futbol i la lluita per poder dotar la població d’equip de futbol perquè pogués estar a disposició del poble i del seu jovent. Els inicis d’aquesta institució cal buscar-los l’any 1962, quan un grup d’aficionats al futbol van decidir ajuntar-se per formar un equip. No va ser, però, fins un any desprès de jugar-se el primer partit oficial en la categoria d’aficionats que l’equip es va federar. En aquell moment també es treballava per preparar un equip infantil, el qual l’any 1968 va arribar a participar per primera vegada en els Campionats d’Espanya. La Unió en aquell moment, l’entitat portava el nom d’Union Deportiva Calonge, Club Polideportivo i Grupo Juvenil, tal i com manaven els preceptes per estar autoritzats pel regim franquista. En aquell moment, aquesta entitat tenia una secció teatral, un equip de basquet i, fins i tot, una secció de petanca, que organitzava campionats a l’estiu, molts d’ells orientals com a atractiu per als visitants. Amb els anys, però, aquestes seccions van desaparèixer, segurament per cansament o manca de regeneració, i va quedar només la secció del futbol.
A principis de la dècada dels 70, l’entitat ja disposa d’un camp per jugar, però sense tancar i sense vestidors. A mes, durant aquest període els entrenaments es feien en una de les places públiques de la població. D’aquest període, Josep Fort, membre de l’entitat, destaca el gran nivell d’agermanament que hi havia entre els veïns de Calonge i els de Sant Antoni. D’aquesta manera, el president era un veí de Calonge i el vice-president era de Sant Antoni.
En 1976 es construí el nou estadi municipal, de grans proporcions i modernes instal·lacions.
L’any 2006 es va inaugurar el nou camp amb gespa artificial, a més de realitzar-se reformes en les graderies amb una part coberta i amb seients; i altres reformes en l’entorn del camp que encara es continuen realitzant.
El club va aconseguir el seu primer ascens a segona regional la temporada 1988-89. Amb tot, es considera que la millor temporada va ser la de l’any 1996, ja que l’equip van quedar cinquens en la classificació, per sobre de la Marítima, de Palamós, un dels seus rivals tradicionals.
Desprès d’uns deu anys a segona regional el club va tornar a baixar a tercera, on ha passat uns anys fins que la temporada 2006-2007 el club va tornar a aconseguir l’ascens a segona regional.
Actualment tenim el primer equip situat a la tercera catalana grup 16. Actualment no hi ha futbol base ja que aquest, a Calonge, ho porta la Escola de Futbol de Calonge i Sant Antoni.
Primers temps del futbol a Calonge
Abans de la fundació de la Unió Esportiva Calonge al municipi s’havien creat altres clubs o entitats per a la practica del futbol, però per diferents motius aquests van tenir que deixar-ho.
Ja el 1917, a la pineda d’en Gralla, sota la Torre Roura i en el sorral del passeig Mundet, hi havien rudimentaris camps de futbol on jugaven equips de Calonge i Sant Antoni. Entre els jugadors cal citar a Pere Rosselló, Enric Roura, Jaume Veray, Lopez, Ponç Recolta, etc.
El 1937, en plena guerra, el grup format per Joan Isern, Sixt Palet, Miquel Valmaña i Marti Camos, organitza la PENYA JOVENTUT que fou la primera entitat seriosa i ben organitzada que fomenta l’esport a la vila de Calonge.
Així nasqueren el primer club i el segon camp d’esports. El club tenia el local social en el carrer Guimerà (Can Plaja). La dificultat principal fou trobar un terreny on poder practicar el futbol. Finalment, l’avi Rossell, que tenia una botiga de queviures al carrer Bitller i que era propietari d’unes quantes vessanes un xic endins a ma dreta abans d’arribar a can Xaretes, les va cedir i desprès d’arrancar-ne unes tires de ceps de raïms i desprès que el pare de Josep Poch i Gay, l’avi Malagas, que era fuster, polis els pals de les porteries i en Josep, que feia de paleta, els claves, ja estava preparat el camp.
Mínimament condicionat el camp, es compra el material imprescindible: els primers 12 jerseis varen costar48 ptes., i la primera pilota, 30.
L’equip debuta a la Platja d’Aro el dia 30 de maig de 1937 (pantalon negre i jersei blau), guanyant per 2 a 1.
L’alineació del primer partit del Calonge va ser:
Lluis Costart
Albert Reverter Agusti Faig
Josep Figueres
Enric Roger Pere Pijoan
Juan Cargol Genis Cano Josep Subirana Alfonso Coello Pere Sayeras
En Costar es va lesionar i fou substituït per en Cano i aquest, per un suplent que es deia Agustí i era de Sant Feliu de Guíxols. Els dos gols, els van marcar en Cargol i D’Agustí. Quan faltaven pocs minuts per al final, estaven 1-1 i L’Agustí, en rematar de cap una falta tirada per en Reverter, va fer guanyar el partit.
El diumenge següent es juga a Calonge el primer partir contra la FENEC de Sant Feliu, que va cobrar pel desplaçament 18 ptes. No hi havia taquilla i es passava el mocador. Es recaptaren 58,25 ptes.
L’últim partit jugat per la Penya Joventut fou el 6 d’abril de 1938, contra la Penya Bisbalenca, amb el resultat de 2 a 2.
Acabada la guerra, la Penya Joventut canvia el nom pel d’UNION DEPORTIVA CALONGE, la qual s’inscriví oficialment a la Federació en 1940. El camp d’esports fou traslladat a Rifred, sota mateix del mas Ponjoan. La Junta estava formada per Miquel Valmaña, com a President, Sixt Palet, Albert Gispert, Rafael Guixeras, Domenec Plaja, Marti Camos, Joaquim Bofill i Josep Badosa.
Més endavant el camp es trasllada vora la riera de Calonge, en el mas Rotllant però a l’octubre de 1941, L’esmenta club plega les activitats esportives, tornant-les a reprendre en 1949 en el nou Camp Municipal d’Esports, situat en uns terrenys vora el pont de can Molleta, ran de la carretera del Cementiri. L’uniforme del club era: pantalon blau i camiseta amb ratlles blanques i blaves vertical. També es forma un equip d’Acció Catòlica que anava amb jersei vermell i una franja horitzontal blanca.
Durant la dècada dels anys cinquanta, cessaren totes les activitats esportives dels esmentats clubs.
